DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ASSOLAR v. tr.
I. || 1. Fer anar abaix; cast. abajar. Qui porta les calces tan justes y estretes, | que prest als garrons lo pes les assola, Brama llaur. 145.
|| 2. Tirar abaix una edificació; cast. asolar. Entraren dintre de aquella ciutat... e la destrohiren e assolaren per terra, Boades Feyts 141.
|| 3. Arrasar una extensió de terra, destruir allò que hi havia viu o que es mantenia dret; cast. asolar. Amb una sola d'aquestes busques tan petites se podria assolar sa vila, Ruyra Par. 36. «La tramontana ho ha assolat tot».
|| 4. Destruir (met.). «L'hereu, jugant, ha assolat la hisenda» (Pla d'Urgell).
|| 5. met. Afligir intensament. Vullau pendre part del mal que m'assola, Passi cobles 122.
|| 6. Buidar, treure d'una cosa tot el líquid que conté (Tarr., Reus). Assolar-se una font: eixugar-se.
II. || 1. refl. Baixar al fons la part sòlida o més feixuga continguda en un líquid; cast. posarse. a) met. Llavant tota brutícia | que al fons del cor s'assola quan dins té lo pecat, Seidia 55.
|| 2. refl. Baixar fins en terra o fins a la part més baixa (Mall.); cast. abajarse. Se asolaven en la punta de la barba unas gotas [de sang], doc. a. 1530 (Hist. Sóller, ii, 605). A la costa hi havia aquell any molta d'oliva, per això els torts s'hi assolaren fentne gran destrossa, Rosselló Many. 79. «Un meló de mare morta | ja no té es gust natural: | al·lota, tu dus més mal | que aquella boira mortal | que s'assola per dins l'Horta» (cançó pop. Mall.).
|| 3. Detenir, aturar en un punt. «No m'hi he d'assolar, a la vila» (Mall.). A la fi se asolà son pensar que, a la porta de la cambra de Herce posada, primer la mort que la entrada de Mercuri soportàs, Alegre Transf. 20.
|| 4. Assolar sa batuda: arribar fins a batre les espigues de més davall (Rokseth Cér. 150); ventar amb la forca la darrera serra, però ficant la forca fins abaix de tot per treure l'arestada, el capell i pampalloles (Manacor).
|| 5. Assolar es molí: estrènyer-li les moles perquè facin més poc segó (St. Llorenç des C.).
|| 6. Assolar es forn: deixar-lo estar una estona sense flamarada abans de provar el pa, just perquè el trispol del forn s'encalentesca (Manacor).
    Fon.: əsulá (pir-or., or., men.); asolá (occ., Maestr.); asoláɾ (val.); əsolá (Mall.).
    Refr.
—«Casa assolada, a dos més n'assola» (o «a una atra n'assola»): vol dir que la destrucció d'una cosa sol provocar la d'altres (val.).
    Etim.: del llatí assŏlāre, mat. sign. I.

2. ASSOLAR v. tr.
Fer el sòl o paviment a una cosa; solar (art. 4). Lo corral assolaren de arena, Agustí Secr. 172 vo.

3. ASSOLAR v. tr.
Posar les soles a boqueres i portells (Horta de Val.).