Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. assolar
veure  2. assolar
veure  3. assolar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ASSOLAR v. tr.
I. || 1. Fer anar abaix; cast. abajar. Qui porta les calces tan justes y estretes, | que prest als garrons lo pes les assola, Brama llaur. 145.
|| 2. Tirar abaix una edificació; cast. asolar. Entraren dintre de aquella ciutat... e la destrohiren e assolaren per terra, Boades Feyts 141.
|| 3. Arrasar una extensió de terra, destruir allò que hi havia viu o que es mantenia dret; cast. asolar. Amb una sola d'aquestes busques tan petites se podria assolar sa vila, Ruyra Par. 36. «La tramontana ho ha assolat tot».
|| 4. Destruir (met.). «L'hereu, jugant, ha assolat la hisenda» (Pla d'Urgell).
|| 5. met. Afligir intensament. Vullau pendre part del mal que m'assola, Passi cobles 122.
|| 6. Buidar, treure d'una cosa tot el líquid que conté (Tarr., Reus). Assolar-se una font: eixugar-se.
II. || 1. refl. Baixar al fons la part sòlida o més feixuga continguda en un líquid; cast. posarse. a) met. Llavant tota brutícia | que al fons del cor s'assola quan dins té lo pecat, Seidia 55.
|| 2. refl. Baixar fins en terra o fins a la part més baixa (Mall.); cast. abajarse. Se asolaven en la punta de la barba unas gotas [de sang], doc. a. 1530 (Hist. Sóller, ii, 605). A la costa hi havia aquell any molta d'oliva, per això els torts s'hi assolaren fentne gran destrossa, Rosselló Many. 79. «Un meló de mare morta | ja no té es gust natural: | al·lota, tu dus més mal | que aquella boira mortal | que s'assola per dins l'Horta» (cançó pop. Mall.).
|| 3. Detenir, aturar en un punt. «No m'hi he d'assolar, a la vila» (Mall.). A la fi se asolà son pensar que, a la porta de la cambra de Herce posada, primer la mort que la entrada de Mercuri soportàs, Alegre Transf. 20.
|| 4. Assolar sa batuda: arribar fins a batre les espigues de més davall (Rokseth Cér. 150); ventar amb la forca la darrera serra, però ficant la forca fins abaix de tot per treure l'arestada, el capell i pampalloles (Manacor).
|| 5. Assolar es molí: estrènyer-li les moles perquè facin més poc segó (St. Llorenç des C.).
|| 6. Assolar es forn: deixar-lo estar una estona sense flamarada abans de provar el pa, just perquè el trispol del forn s'encalentesca (Manacor).
    Fon.:
əsulá (pir-or., or., men.); asolá (occ., Maestr.); asoláɾ (val.); əsolá (Mall.).
    Refr.

—«Casa assolada, a dos més n'assola» (o «a una atra n'assola»): vol dir que la destrucció d'una cosa sol provocar la d'altres (val.).
    Etim.:
del llatí assŏlāre, mat. sign. I.

2. ASSOLAR v. tr.
Fer el sòl o paviment a una cosa; solar (art. 4). Lo corral assolaren de arena, Agustí Secr. 172 vo.

3. ASSOLAR v. tr.
Posar les soles a boqueres i portells (Horta de Val.).