Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  assolir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSOLIR v. tr.
|| 1. a) Agafar, trobar el qui actualment ignora que el cerquin o que li haja de succeir res; cast. coger. Qui se deixa assolir en descuyt, Lacavalleria Gazoph.—b) Enganyar algú aprofitant un descuit seu (Mall.); cast. coger.
|| 2. Arribar a una persona o cosa que fuig o es mou, a força de fer més via en la mateixa direcció; cast. alcanzar. Ja me'n giro al meu darrera, ja m'acaben d'assolí, Pelay Cans. v, 253. Li pitjan totes derrera, l'assoliren..., y ab sa primera fitorada el fan anar de copes, Alcover Rond. i, 149. a) fig., aplicat al temps. La nit avent-lo assolit: Cum nox illum occupasset, oppressisset, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Arribar fins a cert lloc; cast. alcanzar, llegar. A les quatre i mitja vàrem assolir el cim, Massó Croquis 76. En un moment assolírem la placeta de l'Església, Ruyra Par. 25.
|| 4. Adquirir cert grau en quantitat o qualitat; cast. alcanzar. El qual en los mercats assolia gran preu, Serra Calend. folkl. 334.
|| 5. Obtenir, arribar amb esforç al fi volgut; cast. conseguir. Nosaltres cap do no podem conservar o assolir sense paciència i esforç, Carner Bonh. 105. Ses rioleres esperances en assolir la vellesa, una vellesa pacífica, Pons Com an. 136.
|| 6. Existir ja en una época relativament endarrerida; cast. alcanzar. Fill meu, no l'he assolida la guerra del any vuyt, Collell Flor. 4.
    Fon.:
əsulí (pir-or., or., bal.); asolí (occ.); əsolí (mall.).
    Conjug.:
regular segons el model de partir.
    Sinòn.:
|| 1: agafar, aglapir;— || || 2, 4, 5, 6: aconseguir;— || 2: agafar, aplegar;— || 3: arribar.
    Etim.:
del llatí *absolvicīre, deriv. de absolvĕre, ‘portar a terme’, segons opinió de M. de Montoliu (Est. Univ. vi, 292), admesa per Spitzer Kat. Etym. 5.