DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSOSSEGAR (o sossegar). v.
|| 1. tr. Tranquil·litzar, posar en pau o en calma; cast. sosegar. Axí assossegua lo aualotat poble, Villena Vita Chr., c. 268. a) refl. Recobrar la calma. Quant ohí parlar tan saviament, ella se assossegà un poch, Pierres Prov. 21. Sossega't, lleonet de presa, Vilanova Obres, xi, 209.
|| 2. intr. Tenir calma; cast. reposar. En Dionís no para ni sossega, Ignor. 71. No assossegar: estar molt inquiet. De vegades, quan tardes, la Laura no assossega, Llor Laura 173.
    Fon.: əsusəɣá, susəɣá (or., men.); asoseɣá, soseɣá (occ.); asosɛɣáɾ, soseɣáɾ (val.); əsosəɣá, sosəɣá (mall.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: del llatí vg. *sĕssĭcāre ‘assentar’, derivat de sessus (part. pass. de sĕdēre).