DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSOTAR v. tr.
|| 1. Ferir d'assots com a càstig o penitència; cast. azotar. Serà açotat o corregut per la Ciutat, Cost. Tort. II, viii, 7. Aquell feu-lo assotar tant regeament, que aquell seu cuyr... tot era romput, Llull Doctr. Puer. 8, 8. No tinch altre desig en aquest món sinó que la ves açotar per vila tota nua ab leus de vaqua, Tirant, c. 211. L'almaçerer ab gran passió açota'l roçí, Proc. Olives 499.
|| 2. met. Ferir amb violència: cast. azotar.
|| 3. refl., met. Menjar molt; cast. atracarse (Un Mall. Dicc.).
    Fon.: əsutá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); asotá (occ.); asotáɾ (val.); əsotá (mall.).
    Refr.
—«A un assotat ja no li ve a una disciplinada» (Mall.). V. assotant.
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: derivat de assot.