DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSUMIR v. tr.
|| 1. Prendre per a si, a compte seu; cast. asumir. Sien tenguts instar... y en si assumir lo plet o plets que per açò insurgiran, Const. Cat. 362. El qui's proposa y emprèn la publicació d'un vell text, contreu y assumeix una responsabilitat distinta, Obrador Arq. lit. 100.
|| 2. Advocar, requerir algú com a testimoni en un acte públic. Presents per testimonis los sobredits y molts altres... a estes coses cridats y assumits, doc. a. 1644 (Segura Hist. Sta. Col. 263).
|| 3. Atreure a una dignitat o autoritat superior; cast. asumir. Clement setè fou assumpt a la altea del sobiran apostolat, Ardits, iii, 479 (a. 1529).
    Fon.: əsumí (pir-or., or., bal.); asumí (occ.); asumíɾ (val.).
    Conjug.: regular segons el model per partir. El part. pass. ant. assumpt és estat substituït per la forma analògica assumit.
    Etim.: del llatí assumĕre, mat. sign.