DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASSUT m.
Mur de contenció que atura o desvia l'aigua d'un riu per aprofitar-la en l'agricultura o en la indústria; cast. presa, azud. Pot valer l'açut e l'almudí del dit loch de Alacant cascun any tro a M sòlids, doc. a. 1315 (Col. Bol. xxxix, 112). Al partidor sobirà que és al Azut o demunt lo azut de Vilareal, doc. a. 1346 (Geogr. Cast. 66). En un loch appellat Mislata, hon faeren palliçada en los açuts, Pere IV, Cròn. 286. Puix lo tou de tal açut nunca's pot omplir del tot, Cons. casat 189. Que los vassalls... tinguen obligació de conseruar lo assut y sèquies que stan dins lo terme, doc. a. 1611 (Archivo, iv, 390). Del peu de les congestes fins als assuts de vora mar, Girbal Pere Llarch 142.
    Loc.
—Anar a l'assut: anar a mal viatge; cast. irse a la porra. Donchs vajen los dos al açut, Viudes donz. 461. «Home roig i gos pelut, a l'assut» (Val.).
    Fon.: asút (Castelló, Val., Xàtiva, Alacant, Novelda).
    Var. ant.: çut (Ordin. Cast. 67).
    Etim.: de l'àrab as-sudd, mat. sign.