Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  astor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASTOR m.
Ocell carnisser de la família de les aquílides: Astur palumbarius (Cat.); cast. azor. Se fa molt més gros que el milà, al qual s'assembla molt, i s'alimenta de tota casta d'ocells petits. Antigament s'emprava per a caçar. Deus ha creat a hom lo cavall per cavalcar, e l'estor per cassar, Llull Doctr. puer. 3. Statuim que un escuder expert en aytals coses falconer nostre major sia elegit qui de nostres falcons astors e d'altres qualsque quals aucells a cassar deputats cura haja e diligència, Ordin. Palat. 54. Nigú gos traure de la illa sens licència del gouernador astors, esparvés, falcons ne altres aucells de cassa, doc. a. 1396 (Boll. Lul. ix, 146). Vos tenits un aztor qui és bo de perdiu, doc. a. 1406 (Anuari IEC, v, 584).
II. Llin. existent a Barc., Olesa de Montserrat, Gir., Queixans, Figueres, Pont de Molins, Sta. Eugènia, Urtx, Vilamolla, Tarr., Arnes, Canet de Roig, Benigànim, etc.
    Etim.:
del llatí acceptōre, ‘aucell rapaç’.