Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  astre
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASTRE m.
|| 1. Cos celeste (en general); cast. astro. Y del sol y del astre que més lluny giravolla, la dansa misteriosa y armònica explicà, Atlàntida, i. L'astre del dia: el sol. Segurament l'astre del dia s'alçava ja sobre el nostre horitzó, Ruyra Parada 62. L'astre de la nit: la lluna. Dirigí sa mirada a l'astre de la nit, Rosselló Many. 178. Astre de primera magnitud: cos celeste molt visible i brillant; fig., persona molt famosa. No fa estrany que [Rusiñol] fos en aquest país, durant quaranta anys, un astre de primera magnitud, Pla Rus. 95.
|| 2. Sort o destinació prefixada a la vida humana, segons el cos celeste que se considera que la regeix. Felix demanà al pastor si fat ni astre era cosa necessària, Llull Felix, pt. iii, cap. 2. Per astre o per desastre nostre havem perdut més de terra, Desclot Cròn. 157. Ja per mal astre se era casada, Spill 1117. E Lançalot hac en amor tal astre, Ausiàs March, xv.
    Fon.:
ástɾə (pir-or., or., bal.); ástɾe (occ., val.).
    Etim.:
del llatí astrum, mat. sign.