DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ASTROLABI (ant. astrelau, stralabi, strelabre). m.
Instrument compost de cercles numerats, que servia per indicar la longitud i latitud dels astres; cast. astrolabio. Per adobadures dels alerotges e d'altres strelabres, doc. a. 1345 (Rubió, Hist. cult. ii, 80). Un joven instruit ben en lo strelau, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 576). En hun altre stoig petit hun quant de stralabis, Inv. Pr. Viana 135. Astrolabi de lleotó, doc. a. 1575 (Aguiló Dicc.).
    Etim.: del llatí astrolabĭus, mat. sign.