Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. astruc
veure  2. astruc
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ASTRUC, -UGA adj. ant.
Sortat; cast. afortunado. No fo rey qui tan graciós ne tant astruch fos a ses gents, Muntaner Cròn., c. 148. O poble ben astruch, vejats com vos va, Pere IV, Cròn. 268. Si malcarat sóts e dolent | ne desastruc, | tostemps serets pus astruc | en muller bella, Metge Sermó 49. En aquest mon mal astruch, Eximplis, i, 190. Are cavalcam ansemps per saber si nós sarem pus astruchs de trobar alguna cosa que cascú per si, Graal 11.—V. benastruc i malastruc.
Astruc o Estruc: llin. de Capellades, Sant Pere de Riudevitlles, Almenar, Penelles, etc. En l'edat mitjana era un nom freqüent entre els jueus catalans. Ego Vitalis judeus dono tibi Abraam Astruc judeo bar[chinonensi]..., doc. a. 1277 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
    Etim.:
del llatí astrūcu, deriv. de ăstrum, ‘astre’.

2. ASTRUC m.
Planta de la família de les dafnòidies: Daphne gnidium L. (Súria); cast. torvisco.—V. baladre