ASTUT, -UTA adj. Que té astúcia; cast. astuto. La guineu, molt astut animal, Ausiàs March cxi. Tostemps sies... ansiosa e astuta contra les temptacions, Canals Carta, c. 56. Que les guardàs de les mans dels astuts gats, Isop Faules 15. Etim.: del llatí astūtu, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.