DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ATABALAR v. tr.
|| 1. Atuir, torbar els sentits per un soroll molt fort (Cat.); cast. ensordecer. No esclata, creix, atabala i retruny més depressa en el cervell la roncadera d'una tora, Ruyra Pinya, ii, 110.
|| 2. Amoïnar amb una excessiva insistència de parlar (Cat.); cast. marear. Cada dia l'atavalavan an ell... ab novas, rancias de tan vellas, Genís Julita 131.
|| 3. Arrucar, tractar algú de poc-seny perquè ha fet o deixat de fer qualque cosa (Torelló).
    Fon.: ətəβəlá (pir-or., or.); ataβalá (Tortosa).
    Etim.: format damunt tabal, o potser variant de atalbar formada per analogia de tabal.