DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ATACAR v. tr.
|| 1. Pitjar una cosa amb una altra per fer-la més compacta; cast. apretar, atacar. «Atacar l'escopeta»: pitjar la càrrega amb l'atacador.
|| 2. refl. Posar-se ben ple (de menjar); cast. atracarse. «Ens hem atacat de bistecs» (Solsona Men.). a) Menjar-se (val.); zamparse. Camacho... s'atacava dos pollastres de una sentà, Cañís 122.
|| 3. Córrer molt, anar tan de pressa com se pot (Mall.). Y ella ataca qui ataca... Alcover Rond. i, 297.
    Fon.: ətəká (pir-or., or., bal.); ataká (occ.); atakáɾ (val.); ətəсá (Palma, Manacor).
    Etim.: de l'it. attaccare, mat. sign.

2. ATACAR v. tr.: cast. atacar.
|| 1. Envestir, dirigir-se violentament a algú per fer-li mal. Era de bon just atacar-lo ans que ell ens menacés?, Ruyra Parada 51.
|| 2. Aplicar la força contra una cosa. Si no més mos atacàs a noltros ab sos dicteris d'oscurantistas fanàtichs, Ignor. 24. Atacà es drets individuals, Roq. 20.
|| 3. Sobrevenir sobtosament un mal. De un mal que ataca a ses viñes, Ignor. 11.
|| 4. Començar sobtosament a executar (una cançó, una sonada, una nota musical, etc.). La dolçaina, sense transició, ataca la següent jota, Moreira Folkl. 370. Atacava l'orgue | acords d'ocasió, Espriu Cançons 23.
    Fon.: la mateixa de l'article anterior.
    Etim.: del cast. atacar.