DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ATACONAR (o taconar). v.
|| 1. Posar tacons nous o fer altres adobs a les sabates emprades (Cat., Mall.); cast. remendar. «Mestre, ¿com vos va sa feina? | ¿Que guanyau molt taconant? | Hi ha dia que guany tant | com si fos festa o diumenge» (cançó pop. mall.). Que los ataconadors pugan solar y ataconar de cuyro nou, Rúbr. Bruniquer, v, 218.
|| 2. Apedaçar i adobar roba vella o esquinçada (Cat.); cast. remendar.
|| 3. Tupar, pegar (Gir., Empordà, Ripoll, Cardona, Solsona, Ll., Tremp, Rib. de Cinca, Tarr., Valls, Tortosa); cast. zurrar. Mira que no t'ataconi, Tònia, Espriu Anys 142.
|| 4. Atipar, omplir de menjar (Barc.); cast. atracar.
|| 5. Sorprendre algú amb un resultat contrari al que ell esperava o desitjava (Mall.); cast. chasquear.
|| 6. Furtar amb engany (Mall.); cast. birlar. «M'ha ataconades dues pessetes» (Mall.).
|| 7. Usar, en general (en sentit despectiu). «Què ho has d'ataconar, an això!» = ‘¿què n'has de fer, d'això?’ (Santanyí).
    Fon.: ətəkuná (pir-or., or., Sóller); atakoná (occ.); ətəkoná, təkoná (mall.).
    Etim.: derivat de tacó.