DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ATERRAR v. tr.: cast. aterrar.
I. || 1. Tirar en terra. Sol que la gent deuant mos peus s'aterr, Febrer, Purg. ix. Com espatlludes torres que s'aterren, Atlàntida, introd. Aterrar el bosc: tallar els arbres (Cerdanya, Rupit). Aterrar les messes: segar. Mentres el segador aterrava les daurades messes, Oller, Pil. Pr. 44. Aterrar la mola del molí: abaixar la mola perquè descansant sobre el sitial no es mogui gens o molgui més fi (St. Feliu de P.); abaixar les moles a la posició natural, després de picades (Maestr.).
|| 2. Abatre, vèncer, fer abaixar el poder. Trametnos lo do de fortalesa ab lo qual puscham aterrar les forçes dels nostres enemichs, Canals Carta, c. 75. [La fortuna] en temps passat aterrà molts senys honrats, Genebreda Cons. 60.
|| 3. Humiliar, posar en baixa situació moral. Les quals se esforçen per diffamar ábatre e atterrar lo dit mestre, doc. a. 1445 (Boll. Lul. viii, 340).
|| 4. Infondre por intensa. Ab tanta ferocitat parlaue e ab tan braues paraules que tots los cuidaua aterrar, Curial, ii, 91.
II. intr. Arribar, tocar terra els mariners (Eiv.).
III. Aterrar el formiguer: cobrir-lo de terra per tot allà on té forats (Petra, St. Llorenç des C.).
    Fon.: ətərá (pir-or., or., bal.); aterá (occ.); ateráɾ (val.).
    Etim.: format damunt terra.