Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  atiar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ATIAR v. tr.
|| 1. a) Acostar llenya al foc per fer-lo més viu; cast. atizar. Escampà la flama del foch... e cremà los sirvents qui atiauen lo foch, Serra Gèn. 131.—b) Llevar el cremalló a un llum d'oli o augmentar combustible a la carbonada per aflamar més el foc; cast. despabilar.
|| 2. Atiar ses voreres: replegar cap al centre de l'era els brins de les voreres, a fi que s'acabin de batre (Mall.).
|| 3. Incitar, fomentar la irritació o la malvolença; cast. atizar. Siau qui sou, mes no atiant vells odis de rassa, Costa Horac. 93. Al cadellet... atiat pels escolars, abujant a tothom, Girbal Oratjol 254.
|| 4. Excitar a moure's (Cat.); cast. arrear. Una eugassada nombrosa... que atiava a crits, desde derrera, una mossota, Oller Pil. Pr. 173.
|| 5. Impulsar fortament (Cat.); cast. lanzar. Estranya remor l'atià vers al carrer, Pons Auca 78. Atia a sa gran víctima més furies y llampechs, Atlàntida viii.
    Fon.:
ətiá (pir-or., or., bal.); atiá (occ., alg.); atiáɾ (Cast., Val., Al.).
    Etim.:
del llatí vg. *attītiāre, mat. sign. 1.