ATONYAR v. tr. || 1. Cavar profundament (val.). || 2. refl. Assaonar-se la terra amb la pluja de tardor (Escrig Dicc.). Fon.: atoɲáɾ (Val., Sueca, Xàtiva, Alcoi); toɲáɾ (Cullera, Gandia, Pego).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.