Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  atordir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ATORDIR v. tr.
Torbar els sentits o el seny, impedint llur exercici; cast. aturdir. Unes pretensions mai cobejades en son ànim acabaren d'atordir-la, Pons Com an. 157. Especialment: a) Ferir de gran admiració (Menorca).
    Fon.:
ətuɾðí (pir-or., or., men.); atoɾðí (occ.); atoɾðíɾ (val.); ətoɾðí (mall.).
    Conjug.:
regular segons el model de partir.
    Etim.:
format damunt tord (REW 8999). Aquest origen és acceptat per Gamillscheg, Coromines i altres etimologistes, tant per a l'hispànic atordir o aturdir com per al francès étourdir i l'it. stordire. G. de Diego Dicc. 6757 prefereix l'etimologia proposada per Diez EWb 309: derivació del llatí torpĭdus, ‘torbat, aturat’.