DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCAT1. ATRACAR v.
|| 1. int. Acostar-se un vaixell o barca fins a tocar a la vorera o a una altra embarcació; cast. atracar. Ja arriban en terra, atracan, salta es majoret, Ignor. 13.
|| 2. tr. Acostar, posar més prop; cast. acercar. No vos atraqueu tant an es soldats, Roq. 2. Del Pirineu, niu d'àligues, t'atraca als penyalars, Atlàntida, i. a) Atracar al vei: fer una casa arrambada a l'altra (Barc.).
|| 3. Escometre algú per obligar-lo a donar diners o altra cosa que porta damunt seu; cast. atracar.
|| 4. Omplir de menjar; atipar; cast. atracar.
Fon.: ətɾəká (or., bal.); atɾaká (occ.); ətɾəсá (Palma); atɾakáɾ (val.).
Etim.: incerta. S'havia admès un origen germànic trekken, ‘estirar’, però aquesta opinió ha perdut crèdit; s'ha considerat, entre altres coses, la possibilitat que atracar sigui una formació onomatopeica (del soroll trak) i la de considerar-lo una variant de atacar (així com hi ha les formes dobles tapa i trapa, tampa i trampa). Les diverses teories són estudiades minuciosament per Corominas DECast, i, 323-324.
ATRAÇAR v. tr.
|| 1. Procurar, causar. Tals són e tants los mals que Mort atraça, Ausiàs March cxii. Complir no'u pusch, perque la força'm tol | un mal estrem atraçat per Amor, Ausiàs March lxxxiii. Per venjança de aquella me atrassa tants mals, Alegre Transf. 37.
|| 2. Posar a disposició d'algú (una cosa que cercava o que li convé); cast. procurar. De bones a primeres va atrassarme una noya guapa, rica [per casar-s'hi], Conrad Roure (Catalana, i, 482).
|| 3. Encaminar, dirigir algú a un lloc o persona; cast. encaminar.
Fon.: ətɾəsá (or., men).
Etim.: derivat de traça.