DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ATRAPAR v. tr.
|| 1. Agafar per sorpresa o contra voluntat; cast. atrapar, coger. Fes-ho de manera que no t'hi atrapin, Ignor. 67. Ara atrapàvem un passarell de vesta torrada, Ruyra Parada 64. «S'ha tancat la porta i m'ha atrapatlesfaldetes» (Massalcoreig).
|| 2. Arribar a una persona o cosa que fuig o se mou, a força de fer via en la mateixa direcció; cast. alcanzar, coger. Era un carrabiner que'ns alcançava..., i al atrapar-nos s'enfadà, Verdaguer Exc. 23. Passat Ridorta havien atrapat un carro que feya la mateixa via que ells, Víct. Cat., Sol. 5. Va fugir de la vila, a escorregudes, | per veure si atrapava millor vent, Sagarra Caçador 150.
|| 3. Sobrevenir. Si se n'anaven, la pluja els atraparia, Víct. Cat., Ombr. 20.
|| 4. Trobar (en el llenguatge vulgar de la Muntanya pirenenca). Per Nadal, si vos atrapéssiu al punt de la mitja nit sobre'l Pont, Víct. Cat., Sol. 59. Atrapeu que les festes de tothom són pas festes per a ningú, id. ibid. 77. «No m'atrapo bé»: no em trobo bé (Penedès).
    Fon.: ətɾəpá (pir-or., or., bal.); atɾapá (occ., Maestr.); atɾapáɾ (val.).
    Loc.
—Estar molt atrapat: estar en mala situació, en perill de pèrdua total (de salut, de diners, etc.).
    Refr.
—«Qui molt corre, alguna cosa atrapa»: significa que la diligència sempre dóna algun guany o avantatge.
    Etim.: derivat del germ. trappa ‘trampa’; però no derivació directa del mot germànic en la nostra llengua, sinó que més aviat el verb atrapar ens ha vingut pel fr. attraper.