Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  atreure
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ATREURE o ATRAURE v. tr.
Fer venir, tirar cap a si; cast. atraer. a) En sentit material: Dels corses celestials qui... les atraen e estiren tro a l'esfera del foc, Llull Arbre Sc. i, 55. Per la un atrau del fetge la superfluitat, Cauliach Coll., ll. 1, d. 2.a, c. 6.—b) met. Tot aquell conjunt... era'l que'ls atreya de primer entubi, Pons Auca 288. Si a mi mateix no m'interesses gaire, com vols atreure el món?, Alcover Poem. bíbl. 90.
    Fon.:
ətɾέwɾə (or.); ətɾέ̞wɾə (bal.); atɾáwɾe (oc., val.).
    Conjug.:
segons el model treure.
    Etim.:
del llatí attrahĕre, mat. sign.