DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ATREVIT, -IDA adj.: cast. atrevido.
|| 1. Que obra sense por del perill. Aquexa ydola... és fort orada e atrevida, car no't pories pensar res possible que ella no gosàs assajar, Metge Somni iii. A l'atrevit, lo món camí ly obre, Ausiàs March civ. Ab mà atrevida una li trau l'espasa, Canigó iii.
|| 2. Fet amb atreviment. Pilars de gentilesa, columnes atrevides, ¿quin cor us va sentir?, Guiraud Poes. 66. El pas atrevit era donat, Ruyra Parada 23.
|| 3. Graciós, molt agradós (en la pagesia de Mallorca); cast. saleroso.
    Refr.
—«Los atrevits, s'hi enganxen els dits» (Manresa); «Qui és atrevit, se crema es dit» (Men.).
    Fon.: ətɾəβít (or.); atɾeβít (occ.); atɾevít (val.); ətɾəvít (bal.).
    Intens.: atrevidet, -eta; atrevidot, -ota; atrevidíssim, -ima. Perdó si trenco atrevidíssim | de vostres prechs lo parrupar dolcíssim, Verdaguer Idilis.