ATROCITAT (bal. atrocidat). f.: cast. atrocidad. || 1. Qualitat d'atroç. Attés la attrocitat del delicte, doc. a. 1574 (Boll. Lul. vii, 42).|| 2. Cosa atroç. Seria una atrocidat dexà roveyà un cervell, Roq. 21. Fon.: ətɾusitát (Barc.); atɾositát (Val.); ətɾosiðát (Palma). Etim.: pres del llatí atrōcĭtāte, mat. sign.