DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ATROPELLAR v. tr.
|| 1. Envestir violentament algú per obrir-se camí; cast. atropellar. No hi va havê... cap carretó qu'atropellàs ningú, Roq. 7.
|| 2. Agraviar algú sense respectar els seus drets; cast. atropellar. Es pobre no vol essé atropellat injustament, Roq. 38.
|| 3. Posar en situació molt difícil o perillosa. «La malaltia l'atropella; no sé si en sortirà» (Cat., Men.).
|| 4. Apressar excessivament (Mall.); cast. precipitar, apresurar. «L'amo, jo tenc un trebai; | si no el vos dic, no el sabreu: | com més m'atropellareu, | llavò faç manco que mai» (cançó pop. de Mall.). Sa gent s'atropella per tornarla veure passar, Ignor. 50. No t'atropells tant en so rallar, Alcover Cont. 361.
    Fon.: ətɾupəʎá (pir-or., or., men., eiv.); atɾopeʎá (occ.); atɾopeʎáɾ (val.); ətɾopəʎá (mall.).
    Etim.: format damunt tropell.