DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ATROTINAT, -ADA adj.
|| 1. Fet malbé, degenerat i reduït a un estat d'inutilitat o de gran tudament (Cat., Val.); cast. estropeado. «La baciva és l'ovella quan ja és vella atrotinada» (Cat.). «Les estovalles estan atrotinades» (Cat., Val.). El carretó atrotinat, Querol Her. 9. Em veieu una vella atrotinada | i em deixeu que em podreixi en un racó, Sagarra Caçador 195.
|| 2. Retut de cansament (Tortosa); cast. rendido.
|| 3. Entremaliat, malèvol (se diu dels infants, principalment, a la Pobla de L.); cast. travieso.
    Fon.: ətɾutinát (or.); atɾotinát (Tortosa, val.).
    Etim.: part. pass. de atrotinar.