Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  atuell
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ATUELL m.
|| 1. Utensili d'ús casolà, especialment el recipient de líquids (Empordà, Plana de Vic, Vallès, Pineda, Valls); cast. cacharro. Item un atuell de fusta de pi envernissat, doc. a. 1500 (arx. d'Igualada). a) met. Tenir bons atuells: tenir els pits grossos una dona (Valls).
|| 2. Recipient en general, sia de líquids, sia de sòlids (Ribes, Olot, St. Feliu de G., La Selva); cast. envase.
|| 3. Instrument de treball d'un ofici o professió (La Bisbal); cast. herramienta, trebejo.
|| 4. Instrument agrícola en general (Pobla de L.); cast. apero.
|| 5. Utensili en general; qualsevol cosa d'ús manual (Vic). Per a què servia aquell atuell [un casquet semiesfèric], J. Collell (Gaz. Vich, 17-xii-1921).
    Fon.:
ətuéʎ (pir-or., or.).
    Sinòn.:
aïna, arreu, atifell.
    Etim.:
incerta. Segons Marx Term. Kork. 26, del llatí *ad-tabulĕllum, literalment ‘al taulell’; però aquest mot llatí hipotètic és de formació inverosímil, i fonèticament no s'explicaria la pèrdua de -l- per donar atuell. Spitzer (ZRPh, xl, 215) relacionava atuell amb atifell en quant al sufix, però no en quant al radical, que quedava sense explicar: el llatí tudicŭla ‘biga de tafona’, ‘cullera grossa’, no és un ètim acceptable. Fonèticament seria possible un ètim llatí *tudĕllu (dim. de tudes ‘martell’), però l'evolució semàntica no seria clara. El mateix Spitzer (AIL Cuyo, iii, 2) proposà per atuell l'ètim llatí *aptuarium ‘eina’, amb canvi de sufix produït per influència analògica per aparell. J. M. Solà i Solé (Est. Rom. ii, 1949-50, p. 108) dóna com a segur que atuell ve de l'àrab tawīl, ‘mitjà’, ‘procediment’; però aquest origen és poc probable si consideram que l'àrea de difusió del mot atuell es troba principalment en el nord del territori lingüístic català. Corominas DECast, i, 328 indica la possibilitat que atuell sigui resultat d'un creuament del cast. atuendo amb el cat. atifell (que és d'origen aràbic).