DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ATURADOR, -ORA
|| 1. m. i f. Que atura; cast. parador.
|| 2. m. Allò que serveix per aturar; cast. traba, freno. Ab aquella xerrameca sense aturador, que ni dexava sossego per tornar resposta, Vilanova Obres, ix. 97. Aieshores sí que no tingué aturador, Pous Empord. 104. a) Corda gruixada que empren els moliners per aturar el molí, enganxant-hi el cap de l'antena que han de desenvelar (Campos).
    Loc.
—No tenir aturador: no aturar-se davant cap obstacle. Quant m'encenc no tinc fre ni aturador, Maragall Obres, i, 136. En qüestió de beguda, ni l'un ni l'altre no tenien aturador, Virós 285.
    Refr.
—«El foc té aturador; que l'aigua no»: ho diuen per significar que una tempestat d'aigua és més terrible que un incendi (Vallès).
    Fon.: ətuɾəðó (pir-or., or., bal.).

2. ATURADOR, -ORA adj.
Que pot esser aturat (Mall., Men.),