DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ATURALL m.
|| 1. Cosa que fa aturar; cast. obstáculo. «He arribat tard perquè he trobat molts d'aturais» (Men.). Puja arrasadora columna d'un diluvi de foch, que runa y aygues no'n són bon aturall, Atlàntida ix.
|| 2. Persona molt aturadissa, que sovint s'atura per coses de poca importància (Men.).
    Fon.: ətuɾáʎ (Barc.); ətuɾáј (Olot, St. Vic. dels H., Bal.).
    Loc.
—No tenir aturall: no cessar gens en el moviment; cast. no tener reposo. Aquella gentada que riu y no té aturay y bull allà dins, Roq. 3. Es seu cosset no tenia aturay, y era just una espira de foch, Alcover Rond., ii, 267. Per les plomes estufades s'afiquen [els pollets] sensa aturay, Salvà Poes. 61.
    Refr.
—«Carn que creix, no té aturall»: Vol dir que els infants no se cansen mai de moure's; que sempre borinen i no saben estar quiets (Mallorca).