Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. atxa
veure  2. atxa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ATXA f. ant.
Destral; cast. hacha. Haja a tenir... un glavi, una atxa e daga o espuntó, doc. segle XIV (Col. Bof. vi, 73). Ab aquesta atxa yo haguera mort al emperador, Tirant, c. 218. Volch-li donar ab una atxa per lo ventre al dit sent Julià, Vida St. Jul. 320.
    Etim.:
del fr. hache, mat. sign., que ve del germ. hapja ‘dalla’.

2. ATXA f.
Ciri molt gruixat, que sol tenir de dos a quatre blens entortolligats; cast. hacha, antorcha. Sien obligats acompañar lo dit Sanctissim Sacrament ab quatre atxes, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli, 389). Ay ha 4 atxas de 4 blens compartidas, doc. a. 1725 (Boll. Lul. xii, 88). A la claror de l'atxa reinosa l'hèroe vèyem fugir, Atlàntida vi. Atxa de vent: espècie d'antorxa amb ble gruixut d'espart quitranat, que resisteix bé al vent sense apagar-se; cast. hacha de viento. Cent atxas de vent encesas | fan llum a sa comitiva, Aguiló Poes. 6.
    Loc.

—«Endavant les atxes!»: ho diuen per excitar a prosseguir una cosa.
    Fon.:
áʧə (Empordá, Barc., Mall., Men.); áʧɛ (Ll., Maó); áʧa (val.).
    Etim.:
del cast. hacha, mat. sign., que ve del llatí facŭla.