Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  aucell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

AUCELL o OCELL m.: cast. pájaro.
|| 1. ant. Au petita. Si 'ls aucells qui són pocs vensen e apoderen les aus qui són grans, Llull Cont. 109, 6.
|| 2. Au capaç de volar amunt. Los aucels del cel, Hom. Org. 3. Venc un gran aucell, Llull Cont. 354, 29. Aquels qui traen nius d'oceyls, Cost. Tort. IX, xvi, 8. Hun aucel per sotil que fos, Desclot Cròn., c. 134. Voltors muçols corbs e molts altres aucells, Metge Somni iii. Lo leó, qui és rey de les bèsties, és a vegades per ocells pochs menjat, Scachs 11. De perdius poques o d'altros ocells, Flos medic. 118. Adalt canten aucells, Verdaguer Idilis. Com aucells en llibertat, Costa Poes. 7. Els aucells hi cantaran, Maragall Enllà 28. Pels auceys [sic] que sou ara teniu pla bastanta gabia, Víct. Cat., Sol. 30. ¿Són ocells els que mouen aquest xibarri?, Ruyra Flames 52. Aucell de pas, o aucell de passa (Cat.). o aucell passatger, o aucell d'embarc (Mall.) o de passada: au emigradora, que només està una curta temporada en el nostre país;—met., persona que no té residència de durada a un lloc determinat, sinó que hi fa una estada curta i circumstancial. Era un ocell de pas, un especialista estranger que recorria el món, Pons Com an. 102. Aucell de rapinya o aucell carnisser: au que s'alimenta d'animals agafats vius. Diuersos altros aucells de rapina, Flos medic. 124 vo. Aucell de mala nova o aucell del mal temps: aucell que, segons creença vulgar, és de mal auguri;—met., persona que dóna sovint males notícies o que amb la seva presència causa desgràcia. a) Aucell de març: au rapaç de la família de les falcònides: Falco brachydactylus (Cat.). (V. marcenc).—b) imatge  Aucell de la pluja: nom vulgar de les aus Muscicapa grisola (Gir.) i Junx torquilla (Cat.). (V. xurla).—c) Aucell de grop: falziot (Llofriu).—d) Aucell del Paradís: au exòtica procedent d'Oceania, notable pels seus magnífics plomalls; son nom científic és Paradisea apoda. Festívol saltirona l'aucell del Paradís, Atlàntida ii.
|| 3. met. Home molt astut. Aucell de beguda: home molt fals i traïdor (Un Mall. Dicc.).
|| 4. Aucell de primera volada: persona que comença a actuar en la vida, que encara no té experiència (Mall.).
    Refr.
—a) «Val més un aucell a la mà, que cent a volar» (Cat.); «Més val un aucell a la mà, que una àguila volant» (Gir.); «Val més un aucell en sa mà, que mil i cinc-cents que volen» (Mall.); «Val més un aucell en sa mà, que deu mil qui volen» (Men.); «Més val un aucell al puny que una grua lluny» (doc. a. 1410); «Val més ocell al puny que grua al cel» (Jahuda Dits, c. 42).—b) «Val més esser aucell de bosc que aucell de gàbia»: ho diuen per expressar els avantatges de la llibertat (Cat.).—c) «La cua fa l'aucell» (Cat.); «Sa coa fa s'aucell» (Mall., Men.).—d) «Aucell vell no entra en gàbia» (Torra Thes.); «Aucell vell és mal d'engabiar» (Mall.); «Aucell passat no és engabiat» (Cat.).—e) «A petit aucell, petit niu» (Gomis Zool. 299).—f) «Any d'aucells, any de fam» (Cat.).—g) «Segons l'aucell, la gàbia» (Cat.).—h) «Dos aucells a una espiga, no lliga» (Mall., Men.).—i) «Qui té por dels aucells, que no sembri veces» (Cat.).—j) «No s'ha de deixar de sembrar per por dels aucells» (Gomis Zool. 294).—l) «Un aucell sense ales és bo d'agafar» (Mall.).—m) «Aucell de collera, mai en mon corral»: ho diuen parlant de les bísties grosses (Cat.).—n) «Quan l'aucell és vell, s'escup a la pell» (Gomis Zool. 294).—o) «L'home neix per treballar, i l'aucell per a volar» (Cat.).—p) «Quant més petit és l'aucell, més bada» (Gomis Zool. 294).—q) «A cada aucell son niu és bell» (Cat.).—r) «Al cantar coneix l'home l'aucell, i al parlar lo cervell» (Gomis Zool. 293).
    Cult. pop.
imatge  A. Música popular. A Catalunya hi ha la cançó titulada «Lo cant dels aucells», de la qual transcrivim ací dues tonades. La segona d'elles és copiada de les «Cansons de la Terra» d'En F. Pelay Briz, t. IV, 5, on es troba la lletra íntegra de la cançó.B. Creences i supersticions. Diuen que mentres el Bon Jesús és en el Monument, el dijous i divendres sant, no canta cap aucell (Cat.). Quan el Bon Jesús anava pel món, el dimoni el desafià a qui faria un aucell més bonic; el diable féu la rata-penada, i el Bon Jesús l'oreneta (Cat.). Quan hi ha aucells petits a un niu, no en poden parlar dins cap casa, perquè les formigues ho sentirien i els malmetrien (Catalana, ii, 139).
    Fon.:
əwséʎ (Rosselló, Capcir, Vilabertran, St. Feliu de P., Olot, Llofriu, Bagà, St. Llorenç de M., Cardona, Manresa, Penedès, Igualada, Mallorca, Ciutadella, Ferreries, Migjorn-Gran, St. Lluís de Men.); awséʎ (Sort, Pradell, Vinaròs); uséʎ (Agullana, Capmany, Figueres, La Jonquera, Lledó, Vilanant, Girona, Ripoll, Blanes, Fornells de Men., Mercadal, Migjorn-Gran, Villa-Carlos, St. Climent, St. Lluís); auzéʎ (Ordino, Esterri, Boí, Taús, Isavarri, Rialb, Pobla de S., Alós de Balaguer).
    Var. ort.
ant.: auzell (E vosaltres, auzells qui fets versos, Curial, iii, 19); ausel, aucel.
    Intens.:
—a) Aum.: aucellàs, aucellarro, aucellot.—b) Dim.: aucellet, aucelleu, aucelletxo, aucellel·lo, aucellei, aucellí, aucelló, aucelloi, aucellingo, aucellengo, aucellinoi, aucellinoiet.
    Etim.:
del llatí vg. aucĕllu, var. sincopada de avicĕlla, mat. sign. || 1. La variant catalana auzell, o sia, amb z sonora, deu venir de la forma llatina no sincopada, avicĕllu.