DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AUGE m.: cast. auge.
|| 1. astron. El punt de l'òrbita planetària situat més lluny de la terra; cast. auge, apogeo. La planeta serà en la meytat jusana del cercle de son auge, Gilbert-Corsuno Astrol. 17.
|| 2. Grau molt alt i progressiu de la intensitat de una cosa. Sa cals y ets estucos van amb auge, Roq. 40.
    Etim.: de l'àrab auj ‘elevació’, segons Eguílaz Glos. 310.