DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AVALL adv.: cast. abajo.
|| 1. A lloc o nivell més baix. En axí com lo foc compost en la neu se mou contra son cors natural com va a avall, Llull Cont. 320, 26. Qui'n terra jau no tem pus aval [sic] caja, Ausiàs March xcii. Corre adés amunt, adés avall, Genebreda Cons. 60. Ja doblega el cantó del cap d'avall del carré, Penya Poes. 247. Mentres avall baxan los qui pujaren, Costa Agre terra 81. a) Per avall: en direcció a nivell més baix. El penjaren... amb el cap per avall, Rosselló Many. 131.—b) També significa ‘en direcció a nivell més baix’ quan va precedit d'un substantiu, indicador de la classe de lloc que es recorre en la dita direcció. E per la ribera avall venguem-nos attendar prop un loch, Pere IV, Cròn. 174. Exí sanch e aygua, e corrent per la lança auall, Villena Vita Chr., c. 210. Ella fon presa, e nuha mesa dins una bota,... lo riu avall la acabuçaren e la lançaren, Spill 1424. Penyals del cim rodolen, rost avall freixes cruixen, Atlàntida i. Y quan eren mústichs, els llansava torrentó avall, Víct. Cat., Cayres 140.
|| 2. A grau més baix (de dignitat, etc.). Que de Deus en avall nul hom no puixca tolre, Muntaner Cròn., c. 40. Govern y Autoridats del Rey en avall, Ignor. 20.
|| 3. A nombre més baix. Cavall de mil sols a aval, doc. a. 1252 (Capmany, Mem. ii, 20). Tot hom que port deu quintars en auall, Consolat, c. 113. Minyonas de catorze anys en avall, Rúbr. Bruniquer, v, 103.
    Loc.—a) Al cap d'avall: a la fi. Al cap d'avall dels nou mesos, Pelay Cans. iv, 33. Mos camins, al cap d'avall, se m'han tornat tenebrosos, Maragall Enllà 43.—b) Anar per avall: minvar, sofrir diminució o depressió.—c) Caure avall (a qualcú) una cosa: caure-li malament, disgustar-lo (Mallorca, Men.). Li va caure tan avall a la pobreta tot axò, que sentí ses ales des cor que s'acopaven, Alcover Rond. ii, 271.—d) Tenir d'avall: tenir diarrea (Manacor).—e) Fer avall una cosa: fer-la minvar molt (Mall., Men.).—f) ant. Fer-se avall una nau: esser tirada a la mar per començar a navegar. Se feu avall la nau den Esteva Broll, doc. a. 1391.
    Refr.
—«Per avall, tots els sants ajuden» (Mall.).
    Fon.: əβáʎ (pir-or., or.); aβáʎ (occ.); aváʎ (val.); əváʎ (bal.).
    Var. ort. ant.: aual, aval, auayl.
    Intens.: avallet; avallot; avallic (Olot).
    Etim.: del llatí ad vallem, que originàriament significava ‘a la vall’ i que prengué el significat de ‘a lloc més baix’ en general (de la mateixa manera que amunt, del llatí ad montem, significava originàriament ‘a la muntanya’ i després prengué el sentit general de ‘a lloc més alt’).