Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  avançar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AVANÇAR o AVENÇAR v.
|| 1. intr. o refl. Moure's cap envant; cast. avanzar. E tant nos avançàvem de dia que aytant nos desavançàvem de nits, Pere IV, Cròn. 132. La nau se avansa envés lo port, Lacavalleria Dicc. Lo conceller avançantse l'aixeca, Cases A., Poes. 136. Contra l'host que ardida avança, Picó Engl. 23. a) met. Progressar. Y, en son despit, los atrevits s'avancen, Ausiàs March civ. Per l'horabaixa clar qui avança, Colom Juven. 57.
|| 2. Sortir o estendre's més cap envant; cast. avanzar, adelantarse. Un repeu s'avança cap a mig-jorn, Verdaguer Exc. 33.
|| 3. ant. Avantatjar, anar davant d'altres en algun concepte; cast. aventajar. a) intr. O tu qui auances del mon a totes en bellea, Tirant, c. 292.—b) tr. Viana auançaua totes aquestes de graciositat e bellesa, Paris e Viana 5. Ab una dolor que totes auança, Passi cobles 99.
|| 4. tr. Anticipar, fer abans d'hora. E pensat de avançar lo fet, Desclot Cròn., c. 3. Que s'avansa vuyt mesos lo dia dels difunts, Vilanova Obres, xi, 208.
|| 5. refl. Anticipar-se en la realització d'una cosa, fer-la abans d'hora o més prest que altres; cast. anticiparse, adelantarse. Si vós en lo nàixer vos sou auançat, Proc. Olives 227. Avançant-se a nostres desitjos i sorprenent-nos, Pons Com an. 61.
|| 6. Estalviar, guardar el que es podria despendre però que es preveu que més tard pot fer falta; cast. ahorrar. Jamés no poguí guanyar ne auensar un diner, Eximplis i, 11
|| 7. Estalviar, deixar de sofrir un treball, cansament o molèstia; cast. ganar, ahorrar. Y pensant que en fer l'esquiu no s'i auansa, Coll. Dames 665. Yo no avantso res ab les mies queixes, Lacavalleria Dict. Per aquest camí no avansarà una passa, Roq. 52.
|| 8. ant. Anteposar, donar preferència. Yo tinch desig de auançar los qui'm seruexen, Tirant, c. 295. Yo t'e auançat deuant tots aquells de ma casa, Curial, i, 12.
    Refr.

—«Qui menja i no mol, avença lo que vol» (Mall.).
    Fon.:
əβənsá (pir-or., or.); aβansá (occ.); avansáɾ, aβansáɾ (val.); əvənsá (bal.); avansá (alg.).
    Conjug.:
regular segons el model per cantar. Les formes rizotòniques en or, i bal. són de dues classes: se pot dir ell avança i ell avença.
    Etim.:
del llatí vg. *abantiare, mat. sign. || 1.