Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  avantatge
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AVANTATGE m. (i sa var. ventatja, f.)
|| 1. Acte i efecte de passar davant a algú; cast. ventaja. a) En sentit local. Veent que'l nostre cavall se donà major aventatge que aquell del dit rey, Pere IV, Cròn. 105.—b) En sentit temporal. Lo personer deu donar al senyor de la nau avantatge de donar e de pendre, Consolat, c. 55. Com si'ls volgués guanyar la ventatja ab el pensament, Casellas Sots 25. Imposat per l'any de ventatge qu'es Bisco li duya, Galmés, Flor 35.
|| 2. Superioritat o preferència sobre persones o coses; cast. ventaja. En companyó qui't faça auantatge te confia, Llull Gentil 402. No pens que persona vivent li'n port avantatge, Metge Somni iv. Car de les lanças yo us do l'auantatge al present, Curial, ii, 24. Sobre tots mals la Mort porta avantatge, Ausiàs March xcii. Mirau lo avantatge que leven los meus colps als de les flaques dones, Alegre Transf. 68. Qui's presa menys ha la ventatge, Dança Mort. a) especialment, Prioritat o preferència que se cedeix a l'adversari en les lluites, jocs o provatures, en atenció a la seva inferioritat física o al seu dret. E donarvos-ha avantatge d'armes, aytals com vos vullats, Desclot Cròn., c. 100. Que us darà avantatje d'armes per los dies que avets més que ell, Muntaner Cròn., c. 72.
|| 3. Condició que dóna superioritat; cast. ventaja. Per ells nos era proferta gran ajuda e avantatges, Pere IV, Cròn. 294. Per ventura ell serà justat e no ho porem fer axí a nostre avantatge com ara faríem, Epist. Pere 140. Tu sagrament d'homenatge | li retràs, sabente greu, | jo, tendré aquesta ventatja | de retrêl tan sols a Deu, Aguiló Poes. 221.
|| 4. Cosa que dóna profit; cast. ventaja. Mos hauria pogut du també sa ventatja de no fermos perde es temps, Roq. 9. a) ant. Retribució pujada, tant per cent d'augment per una feina especial. Digueren... que no donàs los avantatges damunt dits a alscuns, Ardits, i, 101 (a. 1402). Perque los fets eren arduus e cuytats delliberaren fer avantatge a alcun correu, id. ii, 46 (a. 1448). Pendre ne acceptar... de auantatge més auant de vuyt per centenar, doc. a. 1466 (arx. mun. de Barc.).
|| 5. vulgarment, Diferència en general (Mall.). «Jo no veig ventatja d'un a s'altre» (Mall.). «Hi ha tanta ventatja com de sa nit an es dia» (Mall.).
    Loc.
—a) D'avantatge: (ant.) a més d'això, endemés; cast. además. Primerament los tolien tot offici; d'avantatge, encara, que és pus fort, no'ls lexaven preycar al poble, Arn. Vil. i, 204.—b) De gran avantatge: amb gran excés, amb abundància. Havia mesa gran cantitat de moneda e prestada sobre castells e altres rendes de barons, los quals de gran avantatge li responien, Decam. ii, 11.
    Fon.:
əβəntáʤə, bəntáʤə (or.); ventáʤa (Tortosa); ventáʧa (val.); əvəntáʤə, vəntáʤə (bal.).
    Etim.:
derivat de avant, amb el sufix -atge. La forma ventatja i el seu gènere femení provenen d'una falsa separació de l'article: l'avantatge és estat interpretat com la vantatge.