DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AVARIA
|| 1. pl. ant. Despeses ocasionals o imprevistes, produïdes per incidents circumstancials d'una navegació o d'un procés; cast. averías. Totes les messions o aueries los mercaders són tenguts, e'ls mariners y el senyor de leyn per les sues mercaderies de pagar lur part per raó de quintarades,... si doncs cascú no volia fer ses aueries apartadament per son auer, car là donchs no és tengut la vn al altre que pac en les aueries del altre, Cost. Tort. IX, xxvii, 22. Si per ventura alcun mercader... metia amagadament neguna mercaderia en la terra del dit Rey..., e li era trovada, qu'en pagàs lo dret e les averies que pagar s'en deuen, e no àls, doc. a. 1323 (Capmany Mem. iv, 83). Són deguts a aquell treballs salaris e altres averies per ell fetes, doc. a. 1451 (arx. mun. d'Igualada). Han a paguar la part, entre lo notarii, e lo procurador fiscal, e lo saig, les quals aueries no poden pujar de quatre sous auant per cascuna liura que composat haurà, doc. a. 1470 (BABL, xi, 284).
|| 2. Deterioració incidental d'una cosa transportada o d'un vehicle; cast. avería. M'ha fet oblidar del tot la avería de la pobra barqueta, Aguiló Fochs foll. pròl.
|| 3. met. Deterioració o dany produït en algú per la vellesa. Les averies | de sa persona | alguna stona | ella spiava, Spill 2522.
    Fon.: əβəɾíə (or.); aβeɾía (occ.); əvəɾíə (bal.).
    Etim.: de l'àrab ʿawārīya, ‘mercaderies avariades’ (cfr. Dozy Suppl. ii, 189; Vidos Storia 218-224; Corominas DECast, i, 337).

2. AVARIA
Llin. valencià.