DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AVENC m.
|| 1. Obertura natural de la terra, de direcció quasi vertical o molt inclinada i de gran profunditat; cast. sima. Despullar tot nuu y llensar en un auench y robarli tota la roba, doc. a. 1574 (BSAL, vii, 42). Es un avench a on turbants s'enfonsen, Canigó viii. Ni avenchs ni gorchs el deturen, Picó Engl. 43.
|| 2. Persona que menja o beu insaciablement (Mall., Men.).
    Loc.—a) Tirar-se dins un avenc: incórrer en desgràcia o malestar greu (Palma).—b) Una casa és un avenc: ho diuen per significar que les despeses familiars no acaben mai i s'engoleixen tots els diners (Mall.).
    Fon.: əβέŋk (Barc., Reus); aβéŋk (Tortosa, Ulldecona, Val.); əvə́ŋk (Inca, Alaró, Ciutadella, Eiv.); əvə́ɲс (Palma, Manacor); əvέ̞ŋk (Maó).
    Var. form.: alvenc (val.).
    Etim.: segons J. Hubschmid (ELH, i, 145), el cat. avenc i l'occità avenc vénen del gàl·lic *abinko-, ‘cavitat subterrània on es reuneixen les aigües’ (procedent del celta *abonā, ‘aigua’).

AVENÇ m.:
V. avanç.