1. AVENIDOR, -ORA m. i f. Que fa avenir o concordar els discordants; cast. avenidor, concordador.
2. AVENIDOR, -ORA adj. Que ha de venir; cast. venidero. Ab trist augur del avenidor dan, Febrer Inf. xiii. Delit d'amor no prehí jamés tant | que fos celós de tot l'avenidor, Ausiàs March lxxxv. Sinòn.: esdevenidor, venidor.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.