Diccionari Catalā-Valenciā-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  aventurer
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

AVENTURER, -ERA m. i f. i adj.
|| 1. Que es produeix o es troba per cas fortuīt; cast. ocasional. Un sens fi d'arbres nats aventurers, Rossellķ Many. 126. (V. venturer).
|| 2. ant. Servent circumstancial, no permanent. De quatre persones, įo es dos verguers e dos aventurers la un dels quals penįaba la una bestia dels verguers, Ardits, i, 105 (a. 1399).
|| 3. ant. Traginer; cast. arriero. Un aventurer havia dos āsens, e a la un ase posaua gran somada e al altre poca, Llull Felix, viii, 7. Tot traginer aventurer, jouer o altre hom faener qui's loguerā, doc. any 1370 (BABL, xii, 133).
|| 4. Cavaller que intervenia voluntāriament en un torneig, sense mantenedor. Axí als mantenedors de la justa... com encara a qualsevol cavaller aventurer de aquella, doc. a. 1539 (Boll. Lul. iii, 173).
|| 5. Persona que viu a l'aventura i per mitjā d'intrigues; cast. aventurero. Pos coneix l'aventurera, Seidia 32. L'estol d'aventurers que capitanejava, Caselles Mult.64.
    Etim.:
format damunt aventura.