DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AVERANY m.
|| 1. Presagi, indici de l'avenir; cast. agüero. Cridant que no's confiàs hom en poder de rlquees... ni d'ahuyrs sorts avaranys ni en nulls altres poders, Llull Blanq. 87, 6. Aquelles ganes de viatjar... no eren de bon averany, Girbal, Pere Llarch 88. «Hi ha animals de ploma que criden mals averanys» (Eiv.). Fer mals averanys: inspirar recels o aversió (Empordà, Mall.). La forca los feya mals averanys a tots, Aguiló C., Rond. de Rond. 15. Fer mals averanys de qualque cosa: rebutjar-la, manifestar despreci d'ella (Cat.). Sempre feu mals averanys de lo que més us agrada, Oller Esc. pobr. 62. Quimeres, mals averanys d'enamorats, que no conexen lo bé que desprecian, Vilanova Obres, iv, 148. Fer-se bons averanys d'una cosa: avanar-se'n, manifestar-ne satisfacció (Capdepera). Mal averany: persona dolenta, que no inspira confiança o que és molt malgeniosa (Men.). Posar averanys: moure baralles, introduir discòrdia (Rojals).
|| 2. Defecte o vici (Un Mall. Dicc.).
|| 3. Mentida o embull amb què s'intenta enganyar algú (Un Mall. Dicc.). Trobar en averany: atrapar algú en delicte o malifeta (Amengual Dicc.).
    Refr.—a) «Ceba de cap d'any, fa bon averany»: ho diuen per al·lusió al costum de tallar dotze trossets de ceba i posar un gra de sal damunt cada un, en la nit de cap d'any, per afinar quins seran els mesos plujosos o secs de l'any venidor (Labèrnia-S. Dicc.).—b) «Finestrera o veinadera, maixanta averanys darrera» (Amengual Dicc.).
    Fon.: əβəɾáɲ (or.); əvəɾáɲ (bal.).
    Etim.: sembla cert que ve del llatí augurĭum + -ānĕu, i tal vegada hi ha contaminació del verb averar, com ja insinuà Tallgren Glan. 5.