DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AVESAR (i dial. avear). v. tr.
Acostumar, fer adquirir un hàbit; cast. avezar, acostumbrar. Les custumes a les quals hom s'acustuma e s'avesa en sa vella edat, Llull Cont. 242, 11. Perque no se avesen a esser guolós ni lépols, Llull Blanq. 2. Fets-li aquí sos plaers per que s'avee a presonar, Anim. caçar, 8. No 's pot donar, | menys avear, Spill 6770. Aveçant aquells [cans] a mossegar, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 933). Comensarlo de avesar a tirar, Agustí Secr. 151. A tanta gentilesa mon ull no s'hi avesa, Colom Juven. 46.
    Fon.: əβəzá (pir-or., or.); aβezá (occ.); aβeјá (Bonansa, Senterada); əvəzá (bal.); aβeá (Maestrat); aveáɾ, aβeáɾ (val.); avazá (alg.).
    Etim.: del llatí *advĭtĭāre, mat. sign.