DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AVI, m.; ÀVIA f.
|| 1. Els pares del pare o de la mare; cast. abuelo, abuela. Mon aui, qui era rey de una gran terra, Llull Felix, pt. vii, c. 7. Nulla fembra, mare ne àuia no han fills en lur poder, si donchs los pares o'ls auis d'aquels que en lur poder són, no les auran establides totrius, Cost. Tort. I, vi, 13. Els sants y les flors brodades per l'àvia, que sia al cel, Salvà Poes. 136.
|| 2. Els antepassats per línia directa de generacions. La qual heretat lo deèn aui del comte hauia tolta, Eximplis, i, 223. Pere Ricomà... mon setè avi, Rúbr. Bruniquer, i, 19.
|| 3. Home o dona de molta edat. Una àvia que passa dels vuitanta, Massó Croq. 41. En aquell moment passava l'avi Moixell, Ruyra Parada 13.
|| 4. Els sogres (Mes.). S'àvia se deu pensar | que no seré gendre seu, cançó pop. (Ferrer Cançon. 44).
|| 5. Capatàs benèvol (així l'anomenen els treballadors surers catalans, segons Marx, Term. Kork. 26).
|| 6. S'àvia Corema: figura de dona vella que representa la Quaresma (Men.).
|| 7. L'avi coix: joc de nois, en el qual els jugadors salten per damunt un que està ajupit, i així com acaben de saltar-lo han d'anar a peu coix fins a certa distància (Selva del C.).
    Cult. pop.—a) «L'amor dels avis fa dolents el néts» (Cat.).—b) «Avi que guanya, nét que s'escanya» (Cat.).—c) «L'àvia xaruca | n'ha mort un pardal, | l'ha posat a l'olla | sense un gra de sal» (corranda de Llofriu).—d) «L'avi vell, de l'escambell» (Llofriu); «S'avi vei garrossa» (Menorca): ho diuen els infants als vells xarucs.
    Fon.: masculí: áβi (pir-or., or.); ávi (bal.);—femení: áβi, áβiə (or.); áβiɛ (Ll., Urgell, Sort); áβia (Tortosa, Val.); ávia (val.); áviə (Mall., Men.). En la Catalunya francesa se pronuncia áβi tant pel masculí com pel femení, car allà és normal la desaparició de la -a precedida de i (diuen memori, cienci, etc.). Aqueixa identitat de pronúncia dóna lloc a confusions, i per evitar-les, a Illa del-Tec i a Ribesaltes diuen l'avi home a l'avi, i l'avi dona a l'àvia (cfr. ALF, c. 662, 663); a Cotlliure diuen l'avi pel masculí i l'avi-la-dona pel femení (ALF, ib.); també diuen l'avi-dona a Elna, segons A. Griera (BDC, xviii, 315). El mot avi, endemés, està intimament lligat amb l'article determinat: l'avi i s'avi són fórmules tan constants, tan freqüentment usades, que a certes comarques l'article s'ha aglutinat inseparablement amb el substantiu; així a Menorca diuen sovint «es meu lavi», «sa meua sàvia», en lloc de «es meu avi», «sa meua àvia»; a Ciutadella diuen «es nostros savis» per dir «es nostros avis»; a Catalunya, en general, quan se diu l'avi o l'àvia sense afegir-hi res més, s'entén ‘el meu avi’, ‘la meva àvia’, de manera que l'article té força de pronom possessiu (és el cas invers de la fórmula balear son pare d'En Joan, que equival a ‘el pare d'En Joan’, i en què, per tant, el possessiu son té la vàlua d'article determinat). A certes regions se va perdent l'ús de avi i àvia, substituït per padrí padrina, babi baba i altres sinònims creats per una tendència al refinament. A Mallorca ja ha desaparegut el mot avi del llenguatge vulgar: tothom diu padrí i padrina, fora de les famílies senyorials que conserven les fórmules de respecte: el senyor avi, la senyora àvia.
    Intens. afectiu: aviet, avieta. (Puix que contarme'n solia l'avieta, Collell Flor. 53).
    Etim.: àvia ve directament del llatí avĭa, mat. sign.; però la forma masculina avi no ve tot dret del llatí avus (que seria tornat *au), sinó que és una masculinització analògica de avĭa (cfr. Meyer-Lübke Gramm. ii, 368).