DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AVIAR v. tr.
|| 1. ant. Posar en camí o en moviment cap a cert lloc; cast. encaminar. Ixqué del castell ab tota l'altra companya e avià'ls tots tro fora la vila, Desclot Cròn. 135. a) met. Deus envers los bons hòmens ha coratge paternal e los avia fortment, Canals Senecha.—b) refl. S'avià satisfet cap a la rectoria, Pous Empord. 90.
|| 2. Deixar anar una cosa que es retenia; cast. soltar. «Vaig aviar la cadernera que tenia a la gàbia» (occ., or.). Clam-vos mercè... que'ns avieu abans que vinguen los vostres hòmens, Pere Pasqual, i, 48. E avià'ls sens que no'ls volgué dar caritat nenguna, Quar. 1413, p. 114. E aviada tota sa companya..., armats se meteren detràs lo llit, Decam. ii, 98. Lo fadrí digué: guardau que no us avie lo gos, doc. segle XVI (Butll. C. Exc. Bages, maig-juny 1912). Avià els nens, que no el deixaven assossegar, Pons Com an. 185. No costaria gens al Muntanyola d'aviar-li l'ampolla de l'aigua entre cap i coll, Llor Laura 258. Especialment: a) Amollar el bestiar perquè pasturi (pir-or., or., occ.). Ha anat desapareixent la costum de aviar los animals a la dula, Serra Calend. 174.—b) Donar sortida al líquid o altre contingut d'un recipient (Cat., Val.). A la casa que entraban, luego abiaban lo vi, Cròn. Guerra Indep. Aclucà els ulls, avià les llagrimetes, Víct. Cat., Mare Bal. 114. Ja podia ploure tota l'aigua dels núvols, o aviar-se la caixeta dels llamps, Víct. Cat., Ombr. 51.—c) Engegar un tret d'arma (Cat.); cast. disparar, soltar. «M'aviaré un tir».—d) Despatxar, donar sortida a una cosa venent-la o desfent-se'n en qualque manera (Empordà, Mall.); cast. despachar. «Ja hem aviat tota la mercaderia» (Empordà). «Per això tot s'avia: un vol naps i s'altre xerovies» (Mall.).
|| 3. Fer via, posar les coses en orde i bona disposició per a poder anar avant (Cat., Val.). «Avia, noi, que és tard i vol ploure» (Gir.).
|| 4. Comprovar les formes amb el cos fins que coincideixin en els seus detalls; és una operació prèvia i necessària per a tota construcció naval de fusta (Palma de Mall.).
|| 5. En la fabricació de cintes i sederies, Netejar l'estès dels ordidors mecànics o l'estregat dels telers a mà, traient-ne les imperfeccions de filatura i de torsió que solen dur els fils de seda (Pons Ind. text.).
    Fon.: əβiá (pir-or., or.); aβiá (occ.); aβiáɾ, aviáɾ (val.); əviá (bal.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: derivat de via.

2. AVIAR v. tr.
Avisar, advertir, amonestar (Sopeira).