Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. aviar
veure  2. aviar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. AVIAR v. tr.
|| 1. ant. Posar en camí o en moviment cap a cert lloc; cast. encaminar. Ixqué del castell ab tota l'altra companya e avià'ls tots tro fora la vila, Desclot Cròn. 135. a) met. Deus envers los bons hòmens ha coratge paternal e los avia fortment, Canals Senecha.—b) refl. S'avià satisfet cap a la rectoria, Pous Empord. 90.
|| 2. Deixar anar una cosa que es retenia; cast. soltar. «Vaig aviar la cadernera que tenia a la gàbia» (occ., or.). Clam-vos mercè... que'ns avieu abans que vinguen los vostres hòmens, Pere Pasqual, i, 48. E avià'ls sens que no'ls volgué dar caritat nenguna, Quar. 1413, p. 114. E aviada tota sa companya..., armats se meteren detràs lo llit, Decam. ii, 98. Lo fadrí digué: guardau que no us avie lo gos, doc. segle XVI (Butll. C. Exc. Bages, maig-juny 1912). Avià els nens, que no el deixaven assossegar, Pons Com an. 185. No costaria gens al Muntanyola d'aviar-li l'ampolla de l'aigua entre cap i coll, Llor Laura 258. Especialment: a) Amollar el bestiar perquè pasturi (pir-or., or., occ.). Ha anat desapareixent la costum de aviar los animals a la dula, Serra Calend. 174.—b) Donar sortida al líquid o altre contingut d'un recipient (Cat., Val.). A la casa que entraban, luego abiaban lo vi, Cròn. Guerra Indep. Aclucà els ulls, avià les llagrimetes, Víct. Cat., Mare Bal. 114. Ja podia ploure tota l'aigua dels núvols, o aviar-se la caixeta dels llamps, Víct. Cat., Ombr. 51.—c) Engegar un tret d'arma (Cat.); cast. disparar, soltar. «M'aviaré un tir».—d) Despatxar, donar sortida a una cosa venent-la o desfent-se'n en qualque manera (Empordà, Mall.); cast. despachar. «Ja hem aviat tota la mercaderia» (Empordà). «Per això tot s'avia: un vol naps i s'altre xerovies» (Mall.).
|| 3. Fer via, posar les coses en orde i bona disposició per a poder anar avant (Cat., Val.). «Avia, noi, que és tard i vol ploure» (Gir.).
|| 4. Comprovar les formes amb el cos fins que coincideixin en els seus detalls; és una operació prèvia i necessària per a tota construcció naval de fusta (Palma de Mall.).
|| 5. En la fabricació de cintes i sederies, Netejar l'estès dels ordidors mecànics o l'estregat dels telers a mà, traient-ne les imperfeccions de filatura i de torsió que solen dur els fils de seda (Pons Ind. text.).
    Fon.:
əβiá (pir-or., or.); aβiá (occ.); aβiáɾ, aviáɾ (val.); əviá (bal.).
    Conjug.:
regular segons el model de cantar.
    Etim.:
derivat de via.

2. AVIAR v. tr.
Avisar, advertir, amonestar (Sopeira).