Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  avinent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AVINENT adj.
|| 1. ant. Que ha de venir o succeir. Sant Johan de juny prop avinent, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 260).
|| 2. Fàcilment assolible; situat a prop o en bon punt per arribar-hi (Cat., Maestr., Bal.); cast. fácil, a mano. «Les hores que no vos veig | me feis jugar d'astucia; | estrella de galania, | tan avinent vos voldria | com ses eines que maneig» (cançó pop. mall.). En tal loch posen les càrregues que sien avinents a portar, Ordin. Palat. Si nos anam devés la forest no'ns serà tan avinent, Graal 43. Los tres tochs d'Ave-Maria d'un monestir avinent, Aguiló Fochs foll. 135. Arriba a l'estació que haveu triada com a més avinent, Ruyra Parada 100. a) S'usa com a adv. Caure avinent: venir bé (Eiv.).
|| 3. aplicat a persones: Afable, fàcil de tractar. Yo'ls atrop pus avinentz e pus liberals de tot ço que dir lus vull, doc. a. 1309 (Finke Acta Ar. 534). La vida és en tres coses: ampla casa, e molts seruidors, e auinent dona, Jahuda Dits 30. Ja em fas veure avinenta l'elegida | inclinant cap a mi son canti ple, Alcover Poem. Bíbl. 32.
|| 4. Fer avinent: advertir, fer present una cosa (Cat., Mall.); cast. hacer presente. Per fer-vos avinent que us estimo tindria que manllevar paraules, Vilanova Obres, xi, 255. L'amo en Tomeu desiara los feya avinent sa seua falta, Roq. 32.
Avinent: ant. Nom propi de dona. Filius meus bertomeus et avinent filia sua, doc. a. 1291 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).
    Fon.:
əβinén (pir-or., or.); aβinén (occ.); aβinént, avinént (val.); əvinént (mall.); əvinén (eiv.).
    Intens.:
avinentet, avinentot, avinentàs, avinentíssim.
    Etim.:
del llatí advĕniente, ‘que avé’.