DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AVINENTESA o AVINENTEA f.
|| 1. Ocasió propícia; cast. ocasión, oportunidad. Lo mellor... és que hom fuge a avinentea de peccar, Llull Doctr. puer. 61. Tot dia nos donats més d'avinentees que nosaltres no us sabem grair, Llull Cont. 80, 27. Se tanyera que parlem d'aquesta avinenteça, Muntaner Crón., c. 37. Fuig a tot loch e avinentesa de parlar, Metge Somni iv. No mostra tembre lo peccat qui no esquiua la auinentea, Villena Vita Chr., c. 149. Es qui no hagen tenguda avinentesa de tractar-lo, Alcover Cont. 351.
|| 2. Comoditat, segons aquest text: M'hi asseia amb tota avinentesa, Ruyra Parada 97.
    Fon.: əβinəntέzə (pir-or., or.); aβinentézɛ (Ll.); aβinentéa, avinentéa (val.); əvinəntə́zə (mall., eiv.).
    Etim.: derivat de avinent.