DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AVISAR v. tr.
|| 1. Donar a algú coneixement d'una cosa, perquè sàpiga què ha de fer envers d'ella; cast. avisar. De una cosa solamenl te avisaré a present, Metge Somni iii. Tractaren de veure si avisarien un altre metge, Roq. 24. a) especialment, Cridar l'atenció d'algú envers d'alguna cosa, en to de consell o de reprensió preventiva.
|| 2. refl. a) ant. Instruir-se, adquirir prudència o coneixement sòlid de qualque cosa. Perque't prech que t'auises bé de la sua bellesa e sàpies si és tanta com dien, Curial, ii, 5. E per ço, avisats-vos que en totes les coses que farets sia la intenció dreta, Sermo St. Pere. Mas en la ley de Déu se avise quiscú, Sermo septem art.—b) Adonar-se (Cerdanya). Fent mal al seu cor, tal volta sens ella avisarse'n, Genís Narr. 56.—c) Creure's, opinar. Una mia novel·la, la qual m'avís que us deurà plaure, Decam. ii, 8.—d) Procurar, posar els mitjans per aconseguir quelcom. Per ço se avisà que... trobàs manera..., Decam., j. 7a, nov. 5a.
|| 3. ant. a) Observar, passar revista; cast. revistar. E l'Amorat... esguardà e hauisà tota sa gent, Jacob Xalabín 18 vo.—b) Comprendre, veure clar. La qual cosa vehent lo soldà e sos companyons, prestament avisaren ço que era, Decam., j. x, nov. 9a.
    Refr.
—«Qui t'avisa, no te vol mal» (Morella).
    Fon.: əβizá (pir-or., or.); aβizá (occ.); avizáɾ, aβisáɾ (val.); əvizá (bal.).
    Etim.: derivat de avís o pres del fr. aviser.