DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AVIVAR v. tr.
Fer viu o augmentar la vivesa; cast. avivar. Si s'avivava e s'avigorava la mala bestia, Llull Cont. 354, 20. Me auiua los spirits, Curial, ii, 71. Per aviuar d'aquells qui y son l'enteniment, Somni J. Joan 14. No se n'aviva o escaliva, Spill 9683. Estrany pressentiment en ell s'aviva, Canigó ix. Lo vent del cel aviva lo foch diví que'm consum, Llorente Versos 95. Especialment: a) Avivar-se la farina, el formatge, la fruita, etc.: criar-s'hi cucs que el fan malbé (Tortosa, Maestrat).—b) ant. Avivar una peça d'artilleria: «Es quant una peça se trau del llivell de la ànima, ço és, quant se li dona elevació sobre lo pla orizontal per los graus de altura» (Barra Artill. 4).
    Fon.: əβiβá (pir-or., or.); aβiβá (occ.); aβiβáɾ, aviváɾ (val.); əvivá (bal.).
    Etim.: del llatí *advīvāre, mat. sign.