Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  avorrir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

AVORRIR v. tr.
|| 1. Tenir en odi; cast. aborrecer. E fa'm avorrir lo departiment e allunyament, Llull Blanq. 4. E confusio la qual en nostre palau aborrem, Ordin. Palat. 25. Cella que am en egual de la vida | mostre 'vorrir en fets, Ausiàs March xlix. Sabent que stimes virtut e auorreys infamia, Tirant, c. 264. No parant jo d'amarte, may pares d'avorrí'm, Atlàntida, c. iv.
|| 2. Deixar d'estimar. Oo Senyora, no avorrescau los peccadors, Sermo septem art. Avorrir el niu: abandonar-lo els ocells que hi nien, si veuen que els l'han tocat (Cat., Bal.). Niu que noltros afinàvem, ja estava fet d'ell: o l'espenyàvem o el fèiem avorrir de tant d'anar-lo a mirar quant encara només e-hi duien busques o quant ja hi havia ous, Alcover Cont. 363. Avorrir els ous: abandonar-los la lloca, no voler-los covar (Empordà).
|| 3. Deixar perdre una cosa vencent l'estimació que naturalment li tenen. «¿Vols avorrir una nit, | farem una festejada? | —Amb so renou de s'arada | no he entès lo que m'has dit» (cançó pop. de Felanitx). No han avorrida una pesseta per anà a sentirlo en es teatro, Roq. 39. a) refl. Despreciar la pròpia vida exposant-se a greu perill (Empordà).
|| 4. refl. Sentir tedi; cast. aburrirse. Ja s'anava avorrint de la seua propia dona, Massó Croquis 140. Por no avorrirte desenfeynat, Ignor. 11.
|| 5. Retre, vèncer totalment (Eiv.); cast. rendir. «Un capsigrany envest un corp i l'avorreix» (St. Antoni d'Eiv.).
    Fon.:
əβurí (pir-or., or.); aβorí (occ.); aβoríɾ (val.); əvorí (mall.); əvurí (men., eiv.).
    Loc.
—a) ant. D'avorrit a avorrit: vencent la natural repugnància per necessitat. Per tant ells d'auorrit a auorrit s'en varen resoldre, Boades Feyts 208.—b) Tenir sa vida avorrida: no apreciar la pròpia vida (Mall.). ¿Quin escorpí o taranta t'ha picat avuy, per tenir tan avorrida la vida?, Penya Mos. iii, 124.
    Conjug.:
regular segons el model de partir.
    Etim.:
del llatí abhorrēre, ‘tenir aversió’.