DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BÈSTIA f.
|| 1. Animal irracional; cast. bestia. Que la auia aredad de besties groses e menudes, doc. a. 1242 (Pujol Doc. 17). En aquest boscatge en que son moltes males besties que porien donar dampnatge a vostra persona, Llull Felix, pt. i, c. 1. Bèstia voladora o bèstia amb ales: animal de ploma (Costa de Llevant). La gran bèstia: rinoceront (en el segle XVIII).
|| 2. ant., especialment: Animal terrestre (per oposició amb els ocells i peixos). En aquella selua hauia moltes besties e moltes aus de diuerses maneres, Llull Gentil 5. Si furtist gallines, oques, besties o altres béns dels teus amichs, Eximenis Conf. 12. He vist morir hòmens y bèsties y ocells, Metge Somni i. En lo quint dia manà que fossen fets pexos e auçells... E en lo sisè dia manà que fossen fets animals, aço son les besties de tantes natures com ne son, Tomich Hist. 2-3.
|| 3. més especialment: Quadrúpede dels que s'empren per usos domèstics i treballs agrícoles; cast. bestia. E caualcamlo en una bestia, Jaume I, Cròn. 27. Per demanar-li una bestia per anar a Incha, doc. a. 1460 (BSAL, vii, 109). Segui dormint en la cort, com una bestia més en mig de les altres besties, Víct. Cat., Ombr. 47. Bèstia de bast: la que s'empra per dur càrrega a llom. Bèsties de córrer: les bísties cavallínes que corren en la batuda (Llofriu).
|| 4. met. Persona estúpida o ignorant, que obra irracionalment; cast. bestia. Aquelles gents d'aquell pays eren en aquella sahó axí besties de feyt d'armes, que C almogàvers ne prenien M, si ach M se trobassen, que sol no sabien què's feyen, Muntaner Cròn., c. 82. Bèstia burella: persona beneitota (Llofriu). Bèstia bruta: persona de mals sentiments o molt grossera en son obrar (Cat., Val., Bal.). Mala bèstia: persona que obra maldats.
|| 5. adj. Estúpid, irracional; cast. bestia. Demanen als bèsties de marits, qui tantost los ho donen, Metge Somni iii. Aquell bèstia d'om era pus dispost a voler que tota la vila sabés la llur vergonya, Decam., jorn. 7.a, nov. 4a. Sempre és prudent d'estalviar aquestes trompades inútils i bèsties, Pla Pagesos 91. La culpa la té aquest món, que és mal fet i bèstia, Cerdà Angeleta 257. a) Mans bèsties: mans balbes, paralitzades de fred (Men.).
    Loc.—a) No dir: bèstia, què fas?, o No dir ase ni bèstia: no parlar quan caldria parlar. ¡Jo anarme'n axuxí, sense dir ase ni bestia!, Penya Mos. iii, 215.—b) No esser persona ni bèstia bona: esser informal (Llofriu).—c) Fer una cosa a la bèstia en bàmbol: fer-la malament, de qualsevol manera, sense mirar-s'hi gens (Ciutadella).
    Refr.—a) «Feu favors a bèsties, que us ho pagaran a coces» (Empordà); «Fes bé a bèsties, i et pagaran a coces» (val.); «Posau-vos amb bèsties i vos tiraran coces» (Mall.); «Feis plers a bèsties, i us pagaran a coces» (Men.)—b) «Totes les bèsties guarden una coça per l'amo» (Olot).—c) «De bèstia assenyalada [o «tarada»] líberanos dòmine»: ho diuen al·ludint als homes esguerrats, que solen tenir mals instints (Cat.).—d) «Déu m'alliber de bèsties a lloc estret» (Mall.).—e) «Bon peu i bona orella, senyal és de bona bèstia» (Cat.).—f) «Bèstia que no cria, no porta amor a ningú»: ho diuen en menyspreu dels xorcs.—g) «La bèstia que no és nostra, menja poc i té gran força»: vol dir que de les coses d'altri en solem abusar (Val.).—h) «Qui bèstia va a Roma, bèstia en torna»: vol dir que a qui és poc intel·ligent no li valen les ensenyances (Cat., Val., Bal.).—i) «Qui no té bèstia ni bou, no llaura quan vol» (Vinaròs).—j) «Renegue de bèstia que en l'hivern pren la sesta»: ho diuen contra els malfeiners (Val.).—l) «A grossa bèstia, morral gros» (Gomis Zool. 12).—m) «De les bones casasses surten les bones bestiasses»: ho diuen en menyspreu dels rics.—n) «En Mateu Gentil fent la bèstia viu» (Mall.).—o) «Val més haver-les amb cent savis que amb una bèstia» (Mall.).—p) «Com més grans, més bèsties» (Mall.).—q) «Qui amenaça i no pega, per bèstia es queda» (Cat.).—r) «Lo que Déu fa, bèsties no ho han de judicar» (Gomis Zool. 13).—s) «S'interès és mala bèstia»: significa que la cobdícia ofega els sentiments de moralitat (Mall.).—t) «Qui té bèsties per a llogar i porta la dona a les festes, queda cabró i sense bèsties» (val.).—u) «Jo: bona bèstia va davant»: ho diuen al qui anomena algunes persones i es posa a ell davant (Mall.).
    Fon.: bέstiə (Perpinyà, Prades, Barc., Tarr.); béstiə (Ribes, Ripoll, Lledó, St. Llorenç de M., Olot, Campmany, Bagà, Berga, Manresa, Granollers, St. Hilari SC); bέstiɛ (Pobla de L.); bέstia (Andorra, Llavorsí, Esterri, Isavarri, Boí, Vilaller, Val.); bέstiɛ (Sort, Tremp, Maó); bέ̞stiə (Ciutadella); bέstio (Pobla de S.); bέsti (Noedes, Fontpedrosa, Prats de M., Montlluís, Angustrina, Porté, Rabós, Vendrell); bέ̞sti (Mall.); bésti (Puigcerdà, Martinet, Camprodon, Cadaqués, Eiv.).
    Intens.:—a) Augm.: bestiassa, bestiarra, bestiota.—b) Dim.: bestieta, bestieua, bestiola, bestiona.
    Var. form.: bístia.
    Etim.: pres del llatí bēstĭa, mat. sign. || 1.