DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BÍSTIA f.: cast. bestia.
|| 1. ant. Animal irracional. E cor cauayl es la pus nobla bistia e la pus couinent a seruir home, Llull Cavall. 7. Moltons ne Cabrits ne naguna altra bistia, Bans 1372-78 (arx. mun. de Barc.). No trobe sino bistias salvatges, Graal 68.
|| 2. Quadrúpede que s'empra per a transport i per a treballs agrícoles. E hauien pres en la companya dues o iij bisties, Jaume I, Cròn. 93. Loguers de VI bisties qui han servit als verguers, Ardits, i, 287 (a. 1433). Bístia forta: la bístia molt trotadora i mala d'aturar. Bístia feixuga: la que ensopega molt. Bístia de cama seca: la que té la cama molt prima, i sol esser forta i llambrinera. Bístia borda: la que no pot criar, com són els muls i mules. Bístia d'ensellar: la que serveix per cavalcar. Bístia de coixí: la que tira a carro de parell.
|| 3. Persona estúpida o ignorant, que obra irracionalment. Com a disputar vos sóts pres | ab la bístia qui us ha mès, Metge Fort. 82. Cerca altres bistis que't cregan, Ignor. 17.
    Loc.
—Anar amb seny de bístia vella: amb molt d'esment i atenció (Mall.). Llevava la pols que tenia el coll de la botella... fentho ab un seny de bistia vella, Penya Mos. iii, 99.
    Refr.—a) «Prest plourà, com ses bísties juguen» (Mall.)—b) «Qui vol bístia de son servici, l'ha de mantenir» (Mall.).—c) «No hi ha bístia sense vici» (Mall.); «Qui vol bístia sense vici, que vaja a peu» (Mall.).—d) «Bístia que treuen d'es pas, abans d'hora se fa es jaç» (Mall.).—e) «Sa primera bístia va davant»: ho diuen per riure's del qui s'anomena en primer terme (Palma).—f) «Si sa bístia no té set, belles ganes de siular» (Men.).
    Fon.: bísti (Mall.); bístiə (Men.).
    Intens.:—a) Augm.: bistiassa, bistiarra, bistiota.—b) Dim.: bistieta, bistieua, bistiona.
    Etim.: del llatí bēstĭa, mat. sign. || 1. En el llatí tardà ja es troba la forma bistia.