DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

BABECA (escrit també baveca). f.
|| 1. Au nocturna de la família de les estrígies: Syrnium aluco (Empordà, Vallès, Urgell); cast. cárabo, alucón. L'ocell..., s'anomena... babeca pel qui considera el seu posat estúpid, Pons Sivelles 81.
|| 2. ant. Curt d'enteniment, excessivament crèdul o incapaç de tenir criteri propi; cast. babieca. Princep baveca es aquell qui per si meteyx no sab conexer o jutyar que profita o nou a la publica utilitat ans en tot ço que fa segueys altruys siules, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo, Heter. i, 755).
    Cult. pop.—a) Diuen que la babeca, en cantar, diu: «Cluc, cluc! acluca't!» (Gomis Zool. 313).—b) La babeca té fama de pressentir la mort de les persones (La Garrotxa).—c) Les babeques, quan la lluna fa el ple, estan grasses, i se van amagrint fins que ve la lluna nova, que és quan estan més magres (Garrotxa).
    Sinòn.: || 1: xibeca, mussol.
    Etim.: derivat de la rel bab., onomatopeia del que fa por o del balbuceig (cfr. Wartburg FEW, i, 192).